Unchained Melody

[Dedico aquest post a Mario, Rosa Maria i Núria]

He tornat a veure Ghost (1990), de Jerry Zucker, amb en Patrick Swayze i la Demi Moore; és a dir, he tornat a emocionar-me, he tornat a riure, he tornat a disfrutar d’una banda sonora preciosa i he tornat a creure que realment hi ha films que no envelleixen amb el pas del temps (tot i algunes mancances de guió que podríem objectar-hi: sí que és un film rodó, però no és una obra mestra). Tot al contrari de Pretty Woman (amb en Richard Gere i la Julia Roberts), que es va fer el mateix any, o Dirty Dancing, amb el mateix Swayze, dos films perfectament oblidables i fins i tot estúpids. Ghost, en canvi, és una barreja ben reeixida de gèneres: amor, drama, comèdia, acció i thriller, que emociona de debò i que compta amb escenes memorables (com una de les inicials, quan el protagonista s’adona que està mort: la sorpresa és tan gran per a l’espectador com per al mateix personatge) i amb la presència d’una Whoopi Goldberg absolutament divertida en el paper de la mèdium de fireta que s’acaba sorprenent de les seves veritables dots ocultes. No és un film gens sensibler, tot i la forta càrrega sentimental que conté, i tothom (o això espero) pot entendre el dolor de la protagonista en perdre el seu company.

El film va representar la recuperació de la cançó Unchained melody, en la versió que n’havien fet The Righteous Brothers el 1965, que és la que sona en el jukebox durant la sensual escena entre els dos protagonistes. Tanmateix, la cançó era coneguda des del 1955, quan la van compondre Hy Zaret (lletra) i Alex North (música) expressament per al film Unchained, del mateix any, un drama que transcorria dins d’una presó i presentava els conflictes interns d’un home que dubtava entre fugir o acabar la seva condemna. La interpretava Todd Duncan, que apareix en una escena on canta davant l’expectació de la resta de presos. La cançó va ser nominada als Oscars de 1955, tot i que no va guanyar.

Al llarg del temps, diversos artistes han aportat la seva versió d’aquest tema, tant abans com després de l’èxit esdevingut amb Ghost, com ara Dionne Warwick, The Supremes, Roy Orbison, Elvis Presley, George Benson, Leo Sayer, U2, Air Supply, Neil Diamond, Cyndi Lauper o Barry Manilow, entre molts d’altres. Si cliqueu al nom de cada artista anireu a la pàgina del Youtube on podeu escoltar la seva versió respectiva. Personalment, les dues que més m’agraden són la de George Benson i la de Dionne Warwick, i la que menys la d’U2, amb un Bono cantant d’una manera massa afectada, com ja fa habitualment, però en aquesta cançó trobo que es passa i el que acaba semblant és que no s’hi troba a gust. Què en penseu, vosaltres?

Finalment, us en reprodueixo la lletra, que a mi em sembla adequadíssima per a la temàtica de Ghost, tant la romàntica com la sobrenatural (qüestió molt important en aquest film i de la qual potser parlaré un altre dia). No oblidem la darrera frase del film, pronunciada pel protagonista: “The love inside, you take it with you” (que es va traduir per “No t’imagines quant d’amor m’emporto”). La inclusió de la cançó Unchained Melody va ser un veritable encert i va acabar de reblar el clau de l’èxit del film:

Oh, my love, my darling,
I’ve hungered for your touch a long, lonely time,
Time goes by so slowly and time can do so much.
Are you still mine?
I need your love,
I need your love,
God speed your love to me.

Lonely rivers flow to the sea, to the sea
To the open arms of the sea
Lonely rivers sigh,
“Wait for me, wait for me”
“I’ll be coming home, wait for me!”

Oh, my love, my darling,
I’ve hungered for your touch a long, lonely time,
Time goes by so slowly and time can do so much.
Are you still mine?
I need your love,
I need your love,
God speed your love to me.